viernes, 25 de mayo de 2012

Lloc d'intrés 7



Santa Maria del Fiore.


La basílica de Santa Maria del Fiore és la catedral de Florència, una de les obres mestres de l'art gòtic i del primer Renaixement italià. Símbol de la riquesa i del poder de la capital toscana als segles XIII i XIV, la catedral florentina, coneguda com el Duomo, és un dels edificis més grans de la cristiandat: té 155 m de llarg, 130 m d'ample (d'una banda a l'altra del transsepte) i 107 m d'alt, des de la base fins dalt de tot de la cúpula.
Hi destaquen sobretot la grandiosa cúpula de Brunelleschi i el campanar exempt del Giotto, de 82 m d'altura. També és digne d'esmentar-se l'adjacent baptisteri de San Giovanni, amb les famoses portes de bronze de Ghiberti. El conjunt format per l'església, el campanar i el baptisteri, al cor de la ciutat, conforma un dels joiells artístics i arquitectònics de Florència.
El nom de la catedral, "Santa Maria de la Flor", es refereix al lliri, símbol de la ciutat.
Santa Maria del Fiore, la tercera catedral que es construïa a Florència, es va aixecar a l'emplaçament de l'anterior, Santa Reparata incitats per la magnificència de les noves catedrals de Pisa i Siena. La va projectar Arnolfo di Cambio el 1294 amb la intenció de ser l'església catòlica més gran del món (si bé se'n va reduir el disseny original), i la primera pedra es va col·locar el 8 de setembre del 1296. Arran de la mort d'Arnolfo el 1302, les obres de la catedral es van alentir molt. El 1331, l'Arte della Lana (el gremi dels llaners) es va responsabilitzar de la construcció de la catedral i el 1334 van encarregar al Giotto la supervisió general de l'obra. La seva fita principal va ser el campanile (el campanar), però va morir el 1337. No fou fins al 1355 que es van reprendre els treballs dins la catedral, duts a terme per una sèrie d'aquitectes entre els quals Francesco Talenti, Alberto Arnoldi, Giovanni d'Ambrogio, Giovanni di Lapo Ghini, Neri di Fioravante i Andrea Orcagna. La nau es va cobrir el 1380, i al 1418 només faltava per completar la cúpula.
Els seus fonaments es van cavar al voltant de la zona a principis de 1298, quan el mestre paleta era Arnolfo. La inusual posició de la torre, alineada amb la façana, reflecteix el desig de donar una gran importància com un senyal de fort centre vertical de la Episcopalis Insula, probablement més enllà de la necessitat pràctica per alliberar el punt de vista de l'absis de la gran cúpula, anunciada per projecte d'Arnolfo. Al 1334 Giotto di Bondone el va reemplaçar en el seu paper de supervisor i va fer el campanar tal com és. Giotto va donar un disseny original de la torre, amb una terminació en 50 braces d'alt torre florentina piramidal (aproximadament 30 metres) que se suposa que és l'elevació total de 110-115 metres (en lloc de l'alçada actual és de 84,75 metres). Un dibuix al Museu de l'Òpera del Duomo de Siena és considerat per alguns estudiosos inspirats en aquest projecte













No hay comentarios:

Publicar un comentario