El riu Arno, que passa enmig de la part vella de la ciutat, ocupa un lloc tan rellevant en la història florentina com la gent que hi viu. Històricament, la població local té una relació d'amor-odi amb l'Arno, el qual ha portat alternativament els avantatges del comerç i els desastres de les riuades. Molts dels ponts de l'Arno van ser construïts pels romans. Un dels ponts, en concret, és únic: el Ponte Vecchio, característic per la multitud de botigues que s'hi construïren al damunt. Realitzat per primera vegada pels etruscos en temps molt reculats, aquest pont és l'únic de la ciutat que va restar indemne durant la Segona Guerra Mundial.
El Ponte Vecchio.
El Ponte Vecchio (Pont Vell en català) i els vells edificis que l'acompanyen formen la imatge més coneguda de Florència. La seua història es remonta a l'època romana, quan la Via Cassia travessava l'Arno pel seu punt més estret (120 aC). Les crescudes del riu s'emportaven cada vegada el pont, reconstruint-se cada vegada, ja que era l'únic pont que travessava l'Arno, essent de vital importància per a les comunicacions entre el vell centre i el barri d'Oltrarno. Això va ser així fins que el 1218 es construí el pont de Carraia. La reconstrucció del 1345 es la que serveix de base al pont actual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario